Distribució d’última milla: repartim per Barcelona els aliments de La Diligència amb bicis de càrrega!

Distribució d’última milla: repartim per Barcelona els aliments de La Diligència amb bicis de càrrega!

Som Ecologística ha començat la distribució d’última milla amb bicis de càrrega de productes frescos de la cooperativa La Diligència, de terres gironines. En una primera fase, estem distribuint a Barcelona ous i carn dels productors que conformen la cooperativa, amb les sòcies Les Mercedes i Mensakas. Un dels eixos de Som Ecologística és desenvolupar serveis vinculats a la logística ecològica i agroecològica, impulsant i fomentant iniciatives emergents.

La Diligència, una cooperativa nascuda de la unió de productores de terres gironines

Diferents projectes productius i elaboradores del moviment agroecològic de comarques gironines s’han agrupat en la cooperativa de transport La Diligència per fer arribar els seus productes a la societat. La Diligència és una cooperativa de serveis que neix per afavorir la inserció laboral i enfortir les xarxes alimentàries alternatives en el marc de l’Economia Social i Solidària. Són productors ecològics de carns, vi, ratafies, licors, cerveses artesanes, de pomes, de productes d’alimentació vegana i explotació ramadera de gallines ecològiques o de cabres de llet.

Des de La Diligència, uns dels objectius és mancomunar la logística i la distribució de la pagesia i artesanes sòcies, promovent l’accés a aliments sans, de proximitat i de qualitat a les consumidores. Han desenvolupat una xarxa logística i estan treballant per oferir diversos serveis logístics a la producció i elaboració agroecològica. Un servei possible gràcies a la intercooperació amb altres empreses de serveis logístics, i amb Som Ecologística, per la distribució d’última milla.

Distribució d’última milla de productes frescos a Barcelona, amb Mensakas i Les Mercedes

Concretament, Som Ecologística ha començat a treballar amb La Diligència per distribuir ous i carn dels seus productors a clients finals de Barcelona. Mensakas i Les Mercedes s’encarreguen de repartir els aliments a diversos canals com: restaurants, supermercats ecològics, cooperatives de consum, botigues de proximitat, etc. Aquestes cooperatives de ciclologística tenen experiència tant en la distribució d’última milla productes frescos i agroecològics, com en el repartiment respectant la cadena freda. Utilitzen caixes tèrmiques amb acumuladors de fred a les bicis de càrrega pels productes que tinguin aquesta necessitat.

Com ens organitzem? Un vehicle de La Diligència porta entre 2 i 3 vegades a la setmana els productes a la xarxa de nodes i microhubs estratègicament ubicats de Som Ecologística. Elaborem les rutes, i realitzem la distribució d’última milla de les comandes amb bicis de càrrega. És a dir, l’últim tram de la cadena logística, des del node de distribució fins a la destinatària final. Sovint és el tram més costós i important del procés logístic, ja que pot implicar desafiaments com el trànsit urbà, la ubicació exacta del destí final i/o la necessitat d’un lliurament segur i eficient. En zones urbanes, zones de baixes emissions i àrees de vianants, la ciclologística és més eficient en el lliurament, més segur i ofereix més flexibilitat per un impacte ambiental reduït, està clar!


Ciclologística i distribució d’última milla amb bici de càrrega: des de les productores locals fins a les botigues de les ciutats

Des dels pagesos a les botigues: construïm una transició agroecològica amb bicis de càrrega!

Si resumim el recorregut dels productes de La Diligència, podem dir que viatgen directament des dels pagesos de comarques gironines a les botigues de Barcelona, i l’últim tram es fa amb bicis de càrrega! La distribució agroecològica és un dels sectors que volem enfortir des de Som Ecologística: intercooperar amb agents del territori per generar vincles que generin riquesa local junts. Per exemple, amb productors o cooperatives de productors locals per entregar els seus productes als comerços de proximitat, cooperatives de consums, restaurants o supermercats ecològics, reduint intermediaris. Per això, creiem que l’aliança amb el sector de productores agroecològiques en concret, i del moviment agroecològic en general, és clau per assolir l’horitzó d’una sobirania alimentària al territori.

Volem impulsar i fomentar iniciatives innovadores de transport sostenible de mercaderies i serveis per construir una transició agroecològica basada en la cooperació, i la intercooperació, però també l’equitat, la sostenibilitat ambiental, el compromís amb l’entorn.

En un futur pròxim, ens agradaria operar en la distribució d’aliments o mercaderies en més municipis i comarques del territori català, a través de la xarxa de nodes i microhubs locals de Som Ecologistica. Estem presents a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Granollers i Mataró. I estem amb ganes d’ampliar aquests tipus de col·laboracions!

(Aquest és un projecte pilot que ha estat possible gràcies al finançament de la subvenció Singulars)

Promou:

Finança:

Ciclologística urbana sostenible: visita Biciciclot i Les Mercedes!

Ciclologística urbana sostenible: visita Biciciclot i Les Mercedes!

Divendres 15 de març, Biciciclot i Les Mercedes, dues entitats sòcies de Som Ecologística estan convidades a explicar la ciclologística urbana sostenible en una visita de camp organitzada per la Escuela de la Movilidad Sostenible.

Visita de camp a Biciciclot i Les Mercedes

L’Escuela de la Movilidad Sostenible ofereix màsters, cursos i mòduls i visites de camp relacionades amb la mobilitat sostenible. Vol contribuir al fet que les persones que participen en les activitats de formació comptin amb els coneixements, criteris i habilitats per a la seva activitat posterior en diferents rols, i puguin ser agents de canvi que ajudin organitzacions, comunitats i territoris a avançar davant un dels reptes més importants als quals han de fer front: el de la mobilitat sostenible.

L’Escuela de la Mobilidad Sostenible convida dues entitats de Som Ecologística a presentar-se i explicar els seus projectes i les seves activitats respectives en la visita de camp:

Ciclologística urbana sostenible (1): BiciHub Barcelona, Biciciclot i Les Mercedes,

Divendres 15 de març 2024, a les 16 h.

Informació i inscripció per aquí.

Les visites de camp permeten experimentar de primera mà els temes tractats en els cursos i acostar-se al terreny per a entendre com s’aplica tot el que es treballa en els cursos.

Programa de la visita Ciclologística urbana sostenible (1) del 15 de març 2024

16.00 h – BiciHub Barcelona & Biciclot.

Visita a les instal·lacions del BiciHub i presentació de Biciclot, una cooperativa dedicada exclusivament als serveis i activitats de bicicleta: formació, mecànica, acompanyament, sensibilització…

Trasllat amb bicicleta a la segona etapa de la visita.

18.15 h – Centre de distribució urbana de mercaderies & Les Mercedes.

Visita al centre de distribució urbana de mercaderies de les Mercedes, cooperativa de treball. Coneixerem amb detall com funciona l’operativa d’una empresa ciclologística.

– 20.00 h – Fi de la visita.

Maig: més ciclologística a l’Escola de la Movilidad Sostenible

L’Henbici de L’Hospitalet de Llobregat i Mensakas de Barcelona participaran també a una altra visita de camp relacionada amb la ciclologística urbana sostenible el 31 de maig 2024.

La cooperativa Som Ecologística està també convidada a participar en el mòdul “Ajuntaments, moviments socials i economia social i solidària en la mobilitat sostenible” del curs La governança de la mobilitat sostenible. El 24 de maig 2024 tindrà lloc la sessió Què podem fer des de l’Economia Social i Solidària?, impartida per Som Ecologística i Som Mobilitat.

Col·laborar, teixir aliances i compartir experiència és segurament la millor manera de construir una mobilitat sostenible junts!

Ofertes laborals: vols treballar a Som Ecologística?

Ofertes laborals: vols treballar a Som Ecologística?

Som Ecologística és el resultat de la intercooperació de diferents cooperatives i entitats de l’ESS vinculades al món de la bici per promoure la logística urbana sostenible en bicicleta i cicles de càrrega. Mitjançant la prestació de serveis logístics integrals, aquesta organització vol posicionar-se com a referent en el sector, promocionant la bicicleta com a instrument indispensable en el transport sostenible de mercaderies i de transformació de les ciutats. Som Ecologística treballa per crear una alternativa clau al model productiu basat en el consum de combustibles fòssils que deteriora seriosament la salubritat de l’aire a les ciutats. A través d’aquesta cooperativa volem
estendre l’ús de la bicicleta com a vehicle de transport per a la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) aportant un enfocament i una praxi transformadora a diferents nivells; ecològica, social i econòmica.

Busquem dos perfils laborals

Per qualsevol dubte, podeu contactar a info@somecologistica.org

Entrevista a Opcions: “Cal que ampliem la definició de sostenibilitat a una dimensió sociolaboral”

Entrevista a Opcions: “Cal que ampliem la definició de sostenibilitat a una dimensió sociolaboral”

NOTA: REPRODUÏM UNA ENTREVISTA QUE ENS HA FET OPCIONS. ENLLAÇ A L’ENTREVISTA ORIGINAL.

No fa massa, circulaven molts menys vehicles pels nostres pobles i ciutats, ja que les compres per Internet pràcticament no existien. Estem en un punt de no retorn o hi ha alternatives per fer les ciutats més afables?

Som Ecologística es reconstitueix com una cooperativa de serveis. El seu objectiu és coordinar diferents cooperatives i empreses de ciclologística d’arreu de Catalunya per oferir solucions úniques a diferents operadors i proveïdors.

Posant la intercooperació al centre, pretén augmentar la capacitat de negociació amb diferents clients, facilitar l’accés a licitacions diverses i aglutinar recursos per a estratègies comercials i estudis logístics que augmentin les sinergies i el volum de col·laboracions de les entitats membres.

També, a través de béns mancomunats, com poden ser els mateixos cicles de càrrega, vol facilitar la coordinació, l’optimització de recursos i la capacitat d’acció dels projectes que en formen part.

Som Ecologística també té per objectiu el desenvolupament i la promoció d’un model conceptual de microhubs (centres de distribució) de ciclologística amb una operativa consolidada, gestionada amb criteris de l’ESS, amb capacitat per adaptar-se a cada context local d’implementació, per tal de fer més sostenible i eficient la distribució i que, organitzats en xarxa, permeten donar una resposta global tant per la primera com per la darrera milla de distribució als nuclis urbans.

Per què vau trobar necessari aportar una visió ecològica i sostenible en el sector de la logística?

Amb la situació de crisi climàtica actual, que ve de lluny, n’hi hauria prou per justificar un canvi modal en la forma de repartir o fer arribar a la població diferents tipus de béns. És a dir, ara mateix podem situar la ciclologística com una punta de llança de totes les activitats que se situen dins l’àmbit de la transició ecosocial. Primer, amb inversions relativament petites, l’impacte que té en un nucli urbà és força important si el desplegament es realitza de forma conscient i considerant la distribució urbana de mercaderies una part essencial de les activitats que passen a un municipi.

Posar a rodar cicles de càrrega a una ciutat és treballar per unes ciutats més netes, per uns entorns més segurs, per una reducció del trànsit. És a dir, un desplegament ben fet té un impacte mediambiental immediat.

Per altra banda, i tenint en compte els bagatges de cada una de les entitats vinculades a Som Ecologística, no ho podíem fer d’una altra manera. Totes, i no només a nivell d’entitats, sinó a nivell personal, venim d’entorns on la bicicleta i l’impuls del seu ús en el dia a dia ha estat, podríem dir, la nostra lluita. Un pas més és la lluita pel canvi modal a nivell logístic.

Quin és l’impacte de la missatgeria convencional a les ciutats?

El model actual de distribució urbana de mercaderies és el responsable del 20% dels desplaçaments de vehicles d’una ciutat. Tot i no semblar molt, la tipologia de vehicles que la realitzen (majoritàriament furgonetes dièsel) fa que sigui responsable de fins al 40% d’emissions derivades del trànsit rodat. És a dir, com a primer impacte està clar que l’ambiental és evident. D’aquí en podríem derivar un altre: l’impacte sobre la salut de la ciutadania i, en conseqüència, l’impacte sobre el sistema de salut. L’estudi Urban and Transport Planning Related Exposures and Mortality: A Health Impact Assessment for Cities, publicat l’1 de gener de 2017, ens diu que el 20% de morts naturals a Barcelona (unes 3.000) es podria evitar reduint els nivells de contaminació. Queda clar, doncs, que treballar per un canvi en el model actual de distribució tindria un impacte important.

Però n’hi ha més. La seguretat de les persones també es veu afectada pel model actual: genera més accidents i situacions de risc per la ciutadania i, sobretot, per a les persones més vulnerables. Podríem dir que el model actual va en contra del que anomenaríem ciutats vitals, és a dir, ciutats al servei de les persones i de la democratització de l’espai.

Sabem que, a més, és un sector molt precaritzat, el de la logística. Amb Som Ecologística, com tracteu aquest tema? En el vostre manifest, parleu de “dignificació laboral”, a què us referiu?

Les entitats sòcies de Som Ecologística som les principals afectades d’un sector on els abusos i els incompliments de la llei pel que fa a drets laborals estan a l’ordre del dia. En el nostre cas, el que fem és, primer de tot, assegurar i garantir els drets laborals, tant de les persones sòcies de les cooperatives com de les persones contractades. Això com a primer pas. El segon és proporcionar uns sous dignes en un sector on la indignitat en els sous és el més habitual. Com podem imaginar, això no és una tasca fàcil tenint en compte que la baula de la cadena de distribució que cobrim és la menys rendible econòmicament. Tot plegat fa que la major part de les entitats diversifiqui la seva activitat, ampliant serveis logístics amb clients propis, entrant dins del mercat del Delivery i apostant pel cooperativisme de plataforma (Coopcycle en seria un exemple), oferint serveis de formació, assessorament i consultoria, etc.

Amb tot plegat, estem convençuts que anem en la direcció correcta pel que fa a la dignificació laboral d’un sector maltractat per les grans operadores logístiques. Fer entendre a les administracions la necessitat d’un canvi modal en la distribució urbana de mercaderies (DUM) és una part essencial de la nostra missió. Proposem un model que possibiliti la sostenibilitat dels projectes tenint en compte que la DUM és essencial als nostres municipis, tant com ho pot ser el transport públic.

Amb tot, quins diríeu que són els trets que us defineixen i diferencien més de la logística convencional?

La missatgeria en bicicleta i la ciclologística són les formes més ràpides i eficients de moure béns i productes dins de les ciutats per remeses de mida petita i mitjana.

Les bicicletes i els cicles de càrrega flueixen molt més dins el trànsit urbà i, entre altres aspectes, és l’única tipologia de vehicle que pot oferir un servei de porta a porta literal, ocupant molt poc espai públic i fent-lo servir sense emissions de gasos contaminants i emetent baixos nivells de soroll. Resumint, es diferencia pel baix impacte ambiental i per l’eficiència del nostre sistema de distribució.

A banda, ens caracteritzem per ser empreses, cooperatives i entitats fortament arrelades a la realitat local. Sovint, a més de missatgeries i ciclologístiques, els nodes locals són agents dinamitzadors i promotors de la ciclomobilitat i així se’ns reconeix localment, com a entitats properes i amb una mirada i unes pràctiques vinculades a la construcció de ciutats i viles més sostenibles.

Quins reptes tenim, per aconseguir una autèntica logística sostenible?

1- Fer-nos fortes en la primera i última milla.

2- Aconseguir el suport de l’administració local per a:

  • Crear nodes de distribució ciclologística en espais municipals.
  • Regular l’accés als centres dels municipis i Zones de Baixes Emissions (ZBE), amb un accés de control real i una regulació per a les infraccions. Equiparacions del Plan MOVES a la Ciclologística (exclosa).
  • Emprendre Plans Municipals de Distribució Urbana Sostenible de Mercaderies.

3- Com passa en el sector del producte ecològic, cal que ampliem la definició de sostenibilitat a una dimensió sociolaboral, no només ambiental. En el sector del menjar ecològic, tot i que pugui estar certificat, hi ha salaris i condicions laborals miserables. Amb el transport i la logística passa el mateix: canviar el tipus de vehicle no canvia les condicions laborals del sector, especialment en les parts de la cadena de subministrament més properes al punt final d’entrega.

Com a persones consumidores, generalment podem adoptar actituds i hàbits per tenir un consum més sostenible, respectuós, conscient… En el sector de la logística, també està en mans de les consumidores, virar cap a un model més sostenible o és una responsabilitat més aviat de les empreses?

Com sempre, des de cada segment de la cadena de consum i subministrament podem prendre la nostra part de responsabilitat per reduir l’impacte que crea el nostre consum o la nostra prestació de serveis.

Pel que fa a la fase del consum, que sempre és la darrera part de la cadena de subministrament, en molts casos podem triar com accedim a un bé o producte; i el mateix passa amb els serveis. Està en les nostres mans no crear més baules a la cadena logística de subministrament. El més responsable mediambientalment seria no afegir trajectes innecessaris a la cadena de transport; i en això el comerç electrònic conegut com a B2C (business to consumer) té molt a veure. Si demanem un producte al detall, per rebre’l a casa o a la feina, estem afavorint la multiplicació exponencial de microtrajectes vinculats a empreses de distribució de darrera milla, que generalment treballen amb vehicles contaminants. Encara que en aquesta darrera milla es treballés amb vehicles moguts a pedals en la totalitat dels casos, continuaria sent una opció disfuncional, ja que crearia trànsit innecessari.

Tradicionalment, les consumidores s’han desplaçat als punts de venda al major o al detall, situats en zones properes a la zona de residència de les consumidores. Aquests trajectes s’acostumen a fer a peu. Posteriorment, va implantar-se la tendència de les àrees comercials, fora dels nuclis residencials, creant una disfunció logística i arrossegant a les persones consumidores a haver de fer servir el vehicle privat per accedir a aquests punts de consum, cosa que multiplica els trajectes, la contaminació i l’ocupació de la via pública.

Com a tercera fase de disfunció, trobaríem el creixement exponencial de comerç electrònic, amb l’opció de rebre el producte en 24h o fins i tot el mateix dia o en 2-3 hores. Aquesta tendència crea una saturació de les ciutats i del seu trànsit i aboca el sector a unes tarifes miserables i, per tant, unes condicions molt precàries en les tasques de repartiment. Si bé és cert que el mateix sector de la logística i distribució enfocada a l’ecommerce està creant tendències més responsables, com els punts de recollida i les taquilles intel·ligents, on les consumidores es desplacen a un punt d’acumulació de consignes per recollir el seu enviament, considerem que aquesta tendència no és suficient.

Pot semblar que ens estiguem tirant pedres sobre la nostra pròpia teulada, però la quantitat de feina en el sector de la paqueteria no equival a la qualitat o la rendibilitat. A més, la darrera milla vinculada al comerç electrònic és una de les principals responsables del creixement exponencial de vehicles comercials a les ciutats i les seves conseqüències negatives pel medi ambient.

En el marc de l’ecologística, és important que existeixin projectes com La Zona?

La importància de l’existència de projectes com La Zona en una dimensió logística la podríem entendre com a facilitadora de compra de productes i serveis de proximitat. Això implica directament una reducció dels quilòmetres que han de viatjar els productes per arribar al seu destí. No és el mateix entrar en un e-commerce convencional i comprar qualsevol cosa sense qüestionar-se quin és l’origen del producte, que fer-ho a La Zona, on es garanteix que allò que compres és fet d’una manera local. És per això que hem de modificar els nostres patrons de consum. Més enllà d’apostar per a la ciclologistica, també ho hem de fer optant per productes locals que fan pocs quilòmetres.

Quines pràctiques podem emprendre per aconseguir una logística sostenible o quines són les primeres pràctiques que hauríem d’abandonar com abans millor?

Algunes pràctiques que podríem adoptar seria la compra de productes locals sempre que sigui possible. Tanmateix, si hem de comprar per Internet, és preferible optimitzar les compres: mirar d’agrupar-les per reduir els enviaments separats i l’excés de caixes. Els punts de recollida són el mal menor de l’impacte ambiental negatiu, derivat de la logística i la darrera milla. Si anem a recollir la comanda a un punt d’acumulació, i a més ho fem a peu, salvem un trajecte per cada expedició. Les xarxes de punts de recollida de les operadores logístiques estan proliferant, així com ho estan fent les taquilles intel·ligents.

Algunes pràctiques que hauríem d’abandonar són els enviaments urgents innecessaris. Cal evitar-los sempre que sigui possible, ja que acostumen a tenir més impacte ambiental. També mirar d’escollir opcions sense embolcalls innecessaris.

L’entrega gratuïta ha de ser suprimida per normativa i legislació, de la mateixa manera que és impensable tirar runes a un descampat com es feia als anys 90 o abocar residus industrials a la xarxa fluvial. Incentivar la venda en línia eliminant el cost del transport al consumidor final, lligat a una promesa d’immediatesa, és el còctel explosiu perfecte per disparar no només l’índex de contaminació als nuclis urbans, sinó per fer-ho també amb la precarietat en els salaris.

Aquest article l’hem publicat gràcies al projecte Singulars de la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives.

Col·laboració amb l’Escuela de Movilidad Sostenible

Col·laboració amb l’Escuela de Movilidad Sostenible

🚲 📦 T’interessa conèixer millor el món de la ciclologística? Vols veure com funciona internament una cooperativa de bici-missatgeria?

Gràcies a la col·laboració amb l’Escuela de Movilidad Sostenible, les sòcies de Som Ecologística obriran les portes dels seus centres de distribució on realitzarem visites pràctiques per aprofundir en l’operativa, els serveis i la governança.

Si vols esdevenir un agent de canvi i comptar amb coneixements i habilitats per avançar cap a una mobilitat sostenible aquesta és una molt bona oportunitat!

Més informació en aquest enllaç.

Formació «Contractació amb l’administració pública per a ciclologístiques»

Formació «Contractació amb l’administració pública per a ciclologístiques»

Som Ecologística organitza una formació grauïta de tres sessions on tractarem la «Contractació amb l’administració pública per a ciclologístiques». Les durem a terme presencialment al BiciHub els dijous 6, 13 i 20 de juliol de 15 h a 18 h. També es podrà seguir telemàticament en línia.

Aquesta formació es fa després de setmanes d’anàlisi de la compra pública per part d’Ecosol i Coop de Pedal dins de les actuacions del projecte Singulars. El contingut s’ha adaptat a la situació de cada una de les entitats ciclologístiques que van fer arribar a través del formulari que es va enviar.

Us compartim el programa de les sessions:

Sessió 1: dijous 6 de juliol de 15 h a 18 h

Requeriments i documents per participar en concursos públics

  • Procés de registre i manteniment dades al RELI
  • Obtenció de la signatura electrònica
  • El DEUC
  • Documentació rellevant per la licitació
  • Com registrar-se per poder rebre avisos de licitacions.

Sessió 2: dijous 13 de juliol de 15 h a 18 h

Conèixer els diferents procediments administratius de contractació pública

  • Normes generals
  • Procediment obert
  • Contractació reservada
  • Altres procediments
  • El contracte menor
  • Els acords marc, els sistemes dinàmics d’adquisició i la compra centralitzada

Sessió 3: dijous 20 de juliol de 15 h a 18 h

Afrontar qualsevol procés de licitació, amb plenes garanties de que la documentació presentada compleix tots els requisits exigits.

  • Documentació rellevant per la licitació
  • Ordre i obtenció
  • Instruccions de complementació
  • Realització de cas pràctic de presentació de Licitació a la Plataforma de Contractació de GENCAT

Demanem si us plau confirmació a cada una de les sessions a través del correu info@somecologística.org . Tanmateix, aquelles persones i entitats que vulguin seguir-la de manera telemàtica, si us plau feu-ho saber al mateix correu per tal de fer-vos arribar l’enllaç.

Promou:

Finança: