Els cicles i les bicicletes de càrrega ja van formar part de les dinàmiques de mobilitat i transport de moltes ciutats i pobles durant la primera meitat del S.XX abans de l’arribada del cotxe com a vehicle d’ús massiu. La capacitat de transportar béns i productes amb l’energia humana és quelcom que reprèn valor avui en un escenari futur de previsible dificultat per mantenir l’accés fàcil i barat als combustibles fòssils que han esdevingut la font d’energia principal de la mobilitat i el transport. El funcionament de les bicicletes i cicles basat en l’energia mecànica del cos humà, més l’assistència elèctrica al pedaleig que la tecnologia avui possibilita, configuren l’opció de transport més eficient energèticament, amb un impacte ambiental més reduït, i amb una gran versatilitat que permet donar resposta a gran part de les necessitats de transport de productes i béns que es donen als àmbits urbans. Reivindiquem el protagonisme de  la bici i els cicles com a opció de mobilitat quotidiana per la mobilitat de les persones, i per al transport de productes i serveis. Això en un context en el que van apareixent contínuament nous models de cicles, bicicletes i remolcs de càrrega amb cada cop més prestacions, que fan preveure un eixamplament de les capacitats i del potencial de la ciclologística.

Som Ecologística ens situem a les antípodes de les grans multinacionals que pertanyen a l’economia de plataforma. Si bé l’arribada d’aquestes empreses es va veure inicialment amb més força al sector de l’entrega de menjar a domicili, actualment ja podem apreciar com aquesta corrent empresarial, basada en un model fraudulent que se sosté a partir de fons d’inversió, de frau a la seguretat social, de venta de dades, i conseqüentment està provocant una competència deslleial que està agafant força també en la ciclologística i la distribució urbana de mercaderies (DUM). És per això que apostem per un model basat en la cooperativització del treball i la dignificació laboral, dos aspectes interrelacionats que duem a terme a través de la cooperació -i no de la competencia- entre les diverses entitats que formem part de la cooperativa de segon grau que és Som Ecologística. Pretenem dignificar la nostra feina i el sector, complint amb les responsabilitats socials que pertoquen, a favor d’un estat del benestar que fomenti el retorn social. Tanmateix volem rendibilitzar la nostra activitat principal sense haver de comercialitzar amb les dades dels nostres clients i usuaris. Volem a més, ser sobiranes respecte les dades que generem, sabent que aquestes representen una plusvàlua extra en la nostra feina.

L’ús de cicles i bicicletes, el funcionament democràtic i la corresponsabilització en les organitzacions de l’ESS, o la valorització digne del treball de les persones, acaba aportant una major qualitat i eficiència en els serveis prestats.

En el marc de l’ESS és necessari ser conscient i treballar per combatre un sistema socioeconòmic que continua sent patriarcal, capitalista, racista i capacitista. Actualment a Catalunya hi ha una gran part de la població migrant que viu i es relaciona amb aquesta condició. En aquest sentit, volem fomentar la millora de les condicions de vida i generar oportunitats de futur i laborals per a les persones migrades i en risc d’exclusió, el que esdevé per Som Ecologística un acte de justícia social i un objectiu més pel que treballem decididament. A més, la barreja de cultures i formes de viure dins de les organitzacions fa que cadascuna aporti des dels seus territoris d’origen maneres de relacionar-se que sumin en el benestar col·lectiu.

Treballem per contribuir a assolir la igualtat entre homes i dones o persones dissidents de gènere en l’àmbit productiu o econòmic. Les organitzacions socials tendeixen a acabar reproduint pràctiques i lògiques patriarcals, racistes i capitalistes, ja que encara hi predomina cert imaginari col·lectiu amb “certeses” que semblen inamovibles. Per construir un sector més feminista i democràtic, cal que les organitzacions que hi formem part comencem a qüestionar com ens organitzem, quines prioritats donem, com treballem i quines relacions humanes establim; tant dins de l’organització com amb l’entorn. Aquesta perspectiva és prioritat tenir-la al llarg del nostre eix d’acció. Per una banda, per dignificar el treball humà, i per altra, per trencar amb certs estigmes o prejudicis què hi ha al voltant de certes feines. En són un exemple tots aquells sectors masculinitzats, com ara el nostre: és un objectiu trencar amb la tendencia social de la divisió sexual del treball, que genera contrast entre els sectors de les cures i aquells més físics.

El coneixement i la vinculació amb els nostres pobles i ciutats és un aspecte estratègic que facilita l’articulació amb el teixit comercial, productiu i de distribució, des d’una lògica d’arrelament local. Treballar amb agents del territori per generar vincles que generin riquesa local.

L’arrelament local no és raó per limitar la dinàmica, podent articular-se els nodes en xarxa per funcionar amb lògiques conjuntes i compartides.

La capacitat de donar resposta a necessitats i reptes de major escala té en la intercooperació entre les diverses operadores de ciclologística, i a nivell intersectorial amb altres agents de la cadena de distribució,  la fórmula per articular serveis a nivell territorial o de cobertura global en àmbits com la mateixa ciutat de Barcelona.

Considerem que el sector de la ciclologísitica viu una situació anàloga a la que tenen moltes experiències en el moviment agroecològic. Som agents petits, repartits pel territori, sovint atomitzats i poc organitzats, en un sector molt competitiu i precaritzat. Per això, creiem que l’aliança amb el sector de productores agroecològiques en concret, i del moviment agroecològic en general, és clau per assolir l’horitzó d’una sobirania alimentària al territori.

L’actual sistema agroalimentari hegemònic es troba fortament industrialitzat i globalitzat, el que fa que es creen unes relacions desiguals de poder al llarg de la cadena agroalimentària. Si combinem la concentració empresarial de la gran distribució organitzada i la disminució del nombre de comerços de barri i botigues tradicionals en els que aconseguir aliments, ens trobem que els punts de venda pertanyen a unes quantes empreses, incrementant el fenomen del coll d’ampolla en la cadena agroalimentària. El que suposa un obstacle en la transició agroecològica. Compartim la necessitat de construir una nova hegemonia agroalimentària, basada en altres principis, en altres relacions horitzontals de poder, que disputi l’actual sistema globalitzat, on la logística compartida ha de ser clau. I, d’aquesta manera, tornar a reconnectar tots els esglaons de la cadena.